Què és?   Llista de paraules   Padrins i padrines   L'Escola d'Escriptura   Reserva de palabras  

Padrins i padrines d'honor

Durant tot el procés d'apadrinament de paraules, s'ha comptat amb la participació de personatges il·lustres de la cultura, la política i la societat catalana. Des d'aquí pots accedir al llistat de les paraules apadrinades per Josep Montilla, Oriol Bohigas o Rosa Regàs, entre molts d'altres.

Oriol Bohigas Rosa Regàs
(c) Carme Esteve- Ateneu Barcelonès.

Mercedes Abad | Montserrat Abelló | Pep Albanell | Josep M. Albert de Paco | Aureli Argemí | Salvador Badiella | Maria Barbal | Josep Bargalló | Ernest Benach i Pascual | Josep M. Benet i Jornet | Oriol Bohigas | Montalbà Bori | Alfred Bosch | Lolita Bosch | Jaume Cabré | Dolors Camats | Mercè Canela | Josep-Lluís Carod-Rovira | David Castillo | Agustí Cerdà | Jordi Coca | Laura Conejero | Montserrat Conill Marfà | Josep Antoni Duran i Lleida | Carme Esteve | Teresa Férriz | Lluís Gendrau | Andreu Gomila | Guillem-Jordi Graells | Xavier Grasset | Isidre Grau | Jordi Hereu | Mercè Ibarz | Joan Josep Isern | Oriol Izquierdo | Laura Lopez | Joan Margarit | Juan Marsé | Carles Martí i Jufresa | Pitu Martínez | Artur Mas | Rosa E. Massaguer | Imma Mayol | Mariona Millà | Dolors Millat | Imma Monsó | José Montilla | Jordi Muñoz | Pau Pérez | Josep Piqué | Jordi Porta | Jordi Portabella | Joan Puigcercós i Boixassa | Lídia Pujol | Rosa Regàs | Lali Ribera | Carme Riera | Carme Riera | Albert Rivera | Joan Saura i Laporta | Màrius Serra | Isabel-Clara Simó | Joan Subirats | Mar Tomàs |

Mercedes Abad escriptora i professora de l'Escola d'Escriptura, ha triat la paraula: catúfols

Per les següents raons: Fer catúfols: és una paraula tendra com un peluix. Significa 'repapiejar'.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Montserrat Abelló poeta, ha triat la paraula: zumzeig

Per les següents raons: Acció de zumzejar; l'efecte. Fer zum-zum. || Oscilolar, moure's pujant i baixant alternativament

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Pep Albanell escriptor i professor de l'Escola d'Escriptura, ha triat la paraula: gafarró

Per les següents raons: És un ocell diminut de color groc verdós. Per a la canalla de la Seu d'Urgell, quan jo era petit, 'gafarró' era també el capoll d'una herba de marge que estava recoberta d'uns filaments finíssims de punta corbada que s'enganxaven fàcilment a la roba i als cabells. També dèiem 'gafarró' a les coses molt petites.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Josep M. Albert de Paco professor de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha triat la paraula: barco

Per les següents raons: , No hi apareix. Tot i que els parlants diem "barco" amb absoluta naturalitat, els diccionaris de català no recullen la paraula i, per tant, no hi ha una definició diguem-ne oficial. N'improvisaré una: construcció que serveix com a mitjà de transport per aigua. (Sorprenentment, el que sí trobem als diccionaris és "barca" (embarcació petita moguda a vela o al rem), "barcarola" (cançó popular dels barquers italians), barcassa (barca grossa) o embarcador (lloc on embarcar gent i mercaderies). Per les següents raons: Els perquès són prou evidents. En primer lloc, "barco" designa un objecte ben real: és un mot útil, doncs, per descriure el món. El meu apadrinament, però, també pretén corregir una inexplicable aberració semàntica, com es el fet que els diccionaris reconeguin totes les derivacions possibles d'un mot inexistent.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Aureli Argemí president del Ciemen, ha triat la paraula: concinnitat

Per les següents raons: harmonia interna, mútua acceptació de les parts, especialment d'un discurs Per les següents raons: El motiu pel qual l'apadrino és que crec que especifica la paraula harmonia, una paraula/concepte que em té el cor robat.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Salvador Badiella artista plàstic, ha triat la paraula: mesell

Per les següents raons: Vol dir que no se sent del cops, que sembla que no li facin mal i que no senti res. Un animal mesell mai no es defensa, sempre fuig.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Maria Barbal escriptora, ha triat la paraula: arrecerar

Per les següents raons: la sentia a dir molt de petita i ara gens.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Josep Bargalló director de l'institut Ramon Llull, ha triat la paraula: escanguelar

Per les següents raons: ESGANGUELAR: Paraula que no es troba al diccionari. Significa deformar un teixit estirant-lo. Aquesta paraula s'utilitza en la zona de costa entre Tarragona i Vilanova i la Geltrú.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Ernest Benach i Pascual President del Parlament de Catalunya, ha triat la paraula: gallet

Per les següents raons: GALLET. Com a sinònim de crispeta. Per les següents raons: anys enrere era la forma pròpia utilitzada en algunes poblacions del Baix Camp. Malauradament, sembla ser que cada dia és menys habitual entre els joves que han adoptat el castellanisme "palomitas" o bé la forma crispetes.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Josep M. Benet i Jornet escriptor, ha triat la paraula: llevar-se

Per les següents raons: Treure del llit. Per següents raons: Jo no apadrinaria cap paraula especialment estranya, m'acontentaria amb apadrinar, i salvar!, alguna d'aquestes tantes paraules que suposadament són completament vives però que en realitat estan desapareixent de manera RADICAL. Són paraules com a part de llevar-se també, aclucar . Avui dia ningú no es lleva del llit i ningú no acluca els ulls. Tot hom s'aixeca del llit i tothom tanca els ulls. L'empobriment de la nostra parla avança ràpid i de forma, sembla, inevitada.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Oriol Bohigas arquitecte i president de l'Ateneu Barcelonès, ha triat la paraula: milhomes

Per les següents raons: El que es creu apte per a tot, que en tot vol intervenir, de tot vol saber. Noi que vol fer-se l'home.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Montalbà Bori professora de la Escuela de Escritores, ha triat la paraula: bescantador

Per les següents raons: Un mot clàssic i ben actual alhora que té el significat de difamar, parlar malament d'algú per tal restar-li prestigi social, personal o polític. Es va fer famós per boca de Jacint Verdaguer i l'ha actualitat, per mitjà de la música, Miguel Poveda.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Alfred Bosch escriptor, ha triat la paraula: deseiximent

Per les següents raons: Ve a significar separació, distància, desacord...

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Lolita Bosch professora de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha triat la paraula: flusquis

Per les següents raons: Per les següents raons: és la paraula, prefix o sufix carinyós que usem a la meva família per a referir-nos a qualsevol cosa. Tan és així que al meu gos, que es diu GOS, jo li dic Gosiflusquis. Fins que fa poc una amiga em va preguntar: " Com és que li has posat Jose, al gos? " José -em vaig sorprendre jo. " Sí, li dius Jose Flusquis. Oi?

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Jaume Cabré escriptor, ha triat la paraula: avesar-se

Per les següents raons: Hi ha una bona colla de paraules que, si no estan en vies d'extinció, ho seran aviat. Per mi són paraules que han d'ingressar a la UVI.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Dolors Camats portaveu d'ICV, ha triat la paraula: pesquis

Per les següents raons: PESQUIS: Seny, raó, enteniment, vista, astucia. Per les següents raons: Jo recordo haver sentit sovint a la meva àvia, sobretot en sentit negatiu: "aquesta gent no té pesquis" o dinte-me "has de tenir més pesquis". I com que no n'anem sobrats, em sembla bé que no es perdi una paraula així, potser podria fer fortuna l'expressió "pesquis i rauxa".

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Mercè Canela vicepresidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC),, ha triat la paraula: gabiejar

Per les següents raons: Bellugar-se dins la gàbia.// "fer gabiejar algú", que vol dir "Fer-lo gruar, entretenir-lo amb enganys, fer-lo esperar per una cosa que desitja i que se li nega de moment". Els motius: la recordo com una expressió molt viva quan jo era petita, i trobo que descriu perfectament el desfici que ens provocaven aquells jocs en què algú més gran que nosaltres es dedicava a burxar-nos fent veure que ens donava una cosa que volíem i apartant-la just a l'últim moment, com qui juga amb un cadell. El joc normalment s'acabava quan les protestes i les queixes anaven pujant de to i algun adult el tallava amb un "Va, no els facis gabiejar més!"

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Josep-Lluís Carod-Rovira vicepresident de la Generalitat de Catalunya, ha triat la paraula: balafiar

Per les següents raons: BALAFIAR: Malgastar, dilapidar. Per les següents raons: És una paraula pròpia del català nord-occidental, l'ús de la qual arriba fins a Cambrils, primer enclavament litoral del català oriental. És precisament en aquesta població, on vaig néixer i passar al meva infantesa, on vaig fer-la servir ben sovint de petit.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

David Castillo poeta, narrador i crític literari, ha triat la paraula: misoneista

Per les següents raons: Persona que odia les novetats, les innovacions.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Agustí Cerdà diputat d'ERC, ha triat la paraula: boix

Per les següents raons: Mà de morter. Per les següents raons: L'estri que en castellà es coneix per "mano" del morter, en català tenim aquesta paraula per a designar-lo expressament

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Jordi Coca escriptor, ha triat la paraula: tragirar

Per les següents raons: Es refereix a un fet o esdeveniment que afectaria el cos o l'ànima traient-lo del seu estat habitual. Exemple: l'actuació de la majoria de polítics em tragira de cap a peus.... Per les següents raons: No la sento mai en l'ús quotidià. També s'hi podrien afegir TRAGIT, en tant, que moviment violent de l'estómac que produiex vòmit. Com que ara hi ha tantes coses que ens provoquen aquesta sotragada, no estarà de més parlar de tragits penosos a causa de la televisió...

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Laura Conejero actriu, ha triat la paraula: emmatxucar

Per les següents raons: Fer perdre el bon estat (d'una cosa, especialment de la roba) posant-la com si hagués estat amanyogada. Ho recordo perquè sempre m'ho deia la meva mare d'una amiga meva quan era joveneta.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Montserrat Conill Marfà presidenta de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC), ha triat la paraula: tardor

Per les següents raons: Estació de l'any compresa entre l'equinocci de setembre i el solstici de desembre. Per les següents raons: és l'estació de l'any en que s'escurcen els dies i els paisatges són daurats, emboirats i melangiosos. L'any ha passat el cap del migdia de l'estiu i s'endinsa en la nit de l'hivern. És una de les paraules més belles de totes les llengües que conec i, encara que no està en desús, l'apadrino per tal que sempre tingui vida.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Josep Antoni Duran i Lleida secretari general de la federació Convergència i Unió, diputat al Grup Parlamentari Català de Conver, ha triat la paraula: fossar

Per les següents raons: Cementiri. Per les següents raons: Habitualment, s'empra la paraula "cementiri" llevat de casos molt concrets com és el del "Fossar de les Moreres". A mi m'agrada més el terme "fossar" que "cementiri". Por dues raons: perquè al meu poble, Alcampell (La Llitera), a la Franja de Ponent, diem "fossar". I també perquè "cementiri", més enllà de l'acceptació acadèmica, sembla una traducció del mot castellà "cementerio". Per tant, tenint com tenim la paraula "fossar", per què utilitzar "cementiri"?

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Carme Esteve fotògraf, ha triat la paraula: hecatombe

Per les següents raons: En l'antiguitat, sacrifici de cent bous, de cent víctimes // Gran matança. És una paraula immensa. Té pes, té consistècia. És una paraula molt especial per a mi, l'empro en aquelles ocasions en què vull expressar molt gràficament que una cosa és brutal, que una situació és espectacular.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Teresa Férriz cap del departament d'afers culturals de la UOC, directora de Lletra, ha triat la paraula: xicranda

Per les següents raons: Nom donat a diverses espècies tropicals del gèn. Jacaranda, de flors vistoses, sovint plantades en parcs i jardins als països on l'hivern no és gaire fred. Per les següents raons: Perquè va ser tot un: descobrir l'arbre esplèndid i encaterinar-me dels seus colors i d'aquest nom tan sonor. La xicranda l'associo a un mes de maig bellíssim, a la ciutat de Mèxic.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Lluís Gendrau director del grup Enderrock i president de l'APPEC, ha triat la paraula: trapella

Per les següents raons: És una paraula que utilitzem quan parlem afectuosament d'una persona, o animal, que de manera hàbil i simpàtica procura enganyar-nos per tal d'anar a la seva. Crec que val la pena salvar-la perquè, a més a més de ser una paraula antiga, defineix una persona, o animal, amb exactitud. A més, m'agrada utilitzar-la.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Andreu Gomila poeta i periodista, ha triat la paraula: tabolaire

Per les següents raons: Amic de fer tabola, acció de divertir-se sorollosament.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Guillem-Jordi Graells escriptor i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, ha triat la paraula: enderga

Per les següents raons: : f. pl. Mobles, estris, etc., atrotinats, inútils. | FIG. Embolics, andròmines. Tot el dia em ve amb endergues Per les següents raons: la vull apadrinar perquè la utilitzo, quan em ve al cap o a la boca, en el sentit figurat del diccionari, és a dir embolics, molèsties, coses acumulades. I em sembla ben pròpia (tot i que veig al diccionari -que no havia consultat- que és un possible occitanisme, una raó de més per apadrinar-la!), sonora i útil. Avui mateix, responent a algú que em demanava una cosa urgent li he respost que me n'ocuparia quan m'alliberés de les endergues que m'aclaparen en aquest retorn de vacances, per això se m'ha acudit en rebre la vostra invitació.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Xavier Grasset periodista, ha triat la paraula: capçana

Per les següents raons: En algunes contrades, un troç de drap per treure la pols (femení).// Rodella de drap, que es posa al cap per portar un pes. Per les següents raons: són paraules lligades al meu primer vocabulari, el de casa.Vila-seca (Tarragonès)

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Isidre Grau escriptor i professor de l'escola d'escriptura, ha triat la paraula: basarda

Per les següents raons: Sentiment de temor indefinit o depressió davant de perills contra els quals la persona se sent indefensa. A més de la seva potència poètica, em sembla un matís de la por molt útil per moure's en un temps d'incerteses.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Jordi Hereu alcalde de Barcelona, ha triat la paraula: baula

Per les següents raons: BAULA: És cadascuna de les anelles d'una cadena. Per les següents raons: Té un so bonic, comença com Barcelona i és una peça important, de lligam, d'un conjunt o d'un col·lectiu. Creiem que avui a les ciutats, com en les cadenes, fan falta moltes "baules" que cohesionin, que facin teixit social, que crein lligams entre les coses i entre les persones. perquè les ciutats es fan de l'encadenament de moltes voluntats, de moltes persones.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Mercè Ibarz escriptora, ha triat la paraula: acorar

Per les següents raons: Vol dir, en sentit figurat, afligir vivament. El primer sentit que té és degollar les bèsties, i en sentit figurat es refereix al dolor moral. És un paraula culta. Les paraules literàries, escrites, també necessiten padrinatges. En aquest cas, l'he treta de Rodoreda.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Joan Josep Isern crític literari i professor de l'escola d'escriptura, ha triat la paraula: algaravia

Per les següents raons: Dialecte de l'àrab. Per extensió: xivarri, parla confusa... "Què és tota aquesta algaravia, calleu, si us plau".

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Oriol Izquierdo director de la Institució de les Lletres Catalanes, ha triat la paraula: eixida

Per les següents raons: : L'àvia vivia en uns baixos i aquella eixida era un espai un punt temible i alhora misteriós per als nens que érem. No hi sortíem mai, com si no ens hi esperés res de bo: què hi podíem trobar que hagués caigut de la finestra d'algun veí?, què podia sortir del desaigüe que duia a la claveguera?, quina mena de monstres i espectres hi desava la nostra imaginació?. I alhora ens n'atreia el punt de llum que permetia anar amunt i avall del passadís sense encendre el llum. L'àvia era d'Ontinyent i paraules com aquesta són per a mi un punt de trobada emotiu entre el català de València i el valenciá que parlem aquí. Aquí de l'eixida se'n sol dir CELOBERT, una altra paraula que podria apadrinar, un terme de ressons gairebé espirituals que designa un dels racons sovint lleganyosos, potser sòrdids i tot, dels blocs de pisos on passem tantes hores oblidant paraules o recordant-les per eixamplar l'horitzó.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Laura Lopez poeta i professora de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha triat la paraula: padrinejar

Per les següents raons: PADRINEJAR / AFILLOLAR: Fer (a algú) de padrí // Fig. Patrocinar. Per les següents raons: dues alternatives a "apadrinar", i que en alguns contextos equivalen a "patrocinar" Són alternatives igual d'efectives, però el contingut afectiu d'aquests mots és molt més gran, és per això que m'agraden.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Joan Margarit poeta, ha triat la paraula: userda

Per les següents raons: Sinònim d'alfals.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Juan Marsé escriptor, ha triat la paraula: bocamoll

Per les següents raons: Que diu fàcilment allò que hauria de callar. Diu coses que no hauria de dir.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Carles Martí i Jufresa regidor de cultura deregidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, ha triat la paraula: poncem

Per les següents raons: PONCEM: Fruit del poncemer, semblant a la llimona, conreat per obtenir-ne l'essència o per preparar-ne el xarop. Emparat per fer confitures i begudes. (cast. cidra) "tocat del poncem": en aquest cas poncem es refereix al cap, a l'enteniment. Per les següents raons: perquè fa referència a un aliment que està en desús com és la fruita confitada. Perquè fa referència al plaer ancestral que ha despertat la gastronomia en la cultura dels pobles. Perquè fa referència també a l'enteniment", una qualitat que dignifica l'ésser humà i que mai s'ha de perdre. Perquè és un localisme al camp de Tarragona, i tinc arrels reusenques.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Pitu Martínez professor de l'Escola d'Escriptura, ha triat la paraula: atzucac

Per les següents raons: Carreró sense sortida. Sempre m'ha agradat aquesta paraula. Des de petit la vaig sentir en un conte i no l'he oblidada mai. Té una sonoritat especial.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Artur Mas president de Convergència i Unió, ha triat la paraula: mesell

Per les següents raons: MESELL: Persona d'una insensibilitat absoluta Per les següents raons: ho faig amb el propòsit que ni a la política ni als polítics se'ls pugui atribuir aquest adjectiu. En moments de descrèdit de la política i d'abstenció als comicis, cal recuperar el sentit profund de l'actuar polític i això passa, precisament, per ser sensibles a la realitat del país que volem governar.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Rosa E. Massaguer responsable de producció del Grup Enderrock, ha triat la paraula: andròmina

Per les següents raons: : Moble, estri, etc., atrotinat i inútil.// pl. Embolics, males arts. Per les següents raons: Perquè forma part de la meva memòria i, si més no aquí, a Barcelona ciutat, puc observar que actualment no s'utilitza, i no ho entenc perquè d'andròmines n'està ple!

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Imma Mayol tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, ha triat la paraula: horabaixa

Per les següents raons: S'HORABAIXA: Tarda // Capvespre. Per les següents raons: perquè la trobo fonèticament molt bonica i perquè descriu amb molta precisió un moment del dia que també em resulta molt especial. Crec que és difícilment traduïble a d'altres llengües i em resulta entranyable. Naturalment, he escollit una paraula mallorquina, perquè allà és on tinc els meus orígens".

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Mariona Millà pintora, ha triat la paraula: espaterrant

Per les següents raons: : meravellar, espaordir, granment amb alguna cosa extraordinària. Per les següents raons: Perquè és superlativa, perquè és estripada, perquè és definitiva, sencera, rotunda i contundent; també expressa admiració, desbordament i enlluernament davant d'allò que hom considera una meravella. Perquè li havia sentit pronunciar al meu Pare, tota la vida, quan se li il.luminava el rostre davant d'espectacles que el fascinaven: sobre la primera vegada que es va veure a Barcelona l'obra del Picasso madur, (jo ni tant sols havia nascut, però m'ho contava); un decorat de "El dret d'escollir", dirigida per J.Ma Flotats; una nit estel.lada imponent o admirant o parlant del perfil del Turó de l'home o del Pedraforca.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Dolors Millat professora de l'Escola d'Escriptura, ha triat la paraula: timonet

Per les següents raons: És una planta aromàtica que normalment es coneix per 'farigola'. Em sap greu que es perdi aquesta altra manera tan bonica d'anomenar-la i que tant em recorda la meva infància i la meua iaia quan m'explicava que es prenia "una aigua de timonet".

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Imma Monsó escriptora, ha triat la paraula: coça

Per les següents raons: Cop de peu. Es fa servir molt poc (crec) i els meus alumnes ja no saben què vol dir.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

José Montilla President de la Generalitat de Catalunya, ha triat la paraula: singlar

Per les següents raons: (1839 del francès antic , sigler o singler , del escandinau antic sigla "navegar" derivat de segl "vela"). Navegar una embarcació amb un rumb determinat. Per les següents raons: Els termes de navegació són molt concrets en el seu significat, però també són aplicables en àmbits no marítims, quan es vol significar l'acció de dirigir o donar ordres per a no perdre el rumb: quan és té entre mans el destí d'un país, qui té el comandament el que fa és "Singlar" per assolir el millor rumb i arribar a bon port.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Jordi Muñoz director de l'Escola d'Escriptura, ha triat la paraula: rerevera

Per les següents raons: He escollit aquesta paraula empordanesa en homenatge a l'amic Lluís Llach en aquests emotius moments de comiat de la seva carrera artística. Va ser ell qui me la va fer conèixer. L'ha emprat, posteriorment, en el títol d'una de les seves cançons: "La joia (o Cançó de rerevera". M'agrada la sonoritat d'aquest mot. Considero que el seu significat va més enllà del sentit estrictament metereològic: la 'rerevera' en el cicle vital d'una persona. Hi ha una oposició 'primavera' / 'rerevera'.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Pau Pérez director de l'Escola d'Escriptura, ha triat la paraula: moixiganga

Per les següents raons: Festa pública de gent disfressada, comparses, etc. Fig. Cerimònia ridícula. Quan els meus amics i jo muntàvem saraus, la meva àvia sempre m'ho deia.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Josep Piqué president del Partit Popular de Catalunya, ha triat la paraula: pana

Per les següents raons: PANA: Detecció anormal d'una màquina, especialment d'un vehicle,sinònim d'avaria. en castellà. Per les següents raons: la paraula: pana: perquè li recorda l'infantesa i és molt similar al francès.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Jordi Porta president d'Omnium Cultural, ha triat la paraula: acollar

Per les següents raons: Ajuntar formant colla. Per les següents raons: Crec que és allò que necessitem més els catalans en aquests moments.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Jordi Portabella tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, ha triat la paraula: noliejar

Per les següents raons: NOLIEJAR : Llogar (una nau) per conduir mercaderies o persones Per les següents raons: S'hi addiu molt amb el moment actual per atendre una reivindicació unànime i justa de tota la societat civil catalana. "Sovint ens ha de permetre tenir el que ens petoca de manera justa i respondre com s'escau la veu de la societat civil que s'ha fet sentir".

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Joan Puigcercós i Boixassa conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya , ha triat la paraula: temperi

Per les següents raons: Mal temps, tempestat.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Lídia Pujol cantant, ha triat la paraula: barjaula

Per les següents raons: Té diverses accepcions, algunes fins i tot pejoratives. A la que faig referència, potser no es troba al diccionari, té el significat de 'tòtila', 'persona babaua', 'encantada'. És una paraula que recordo molt en boca de la meva àvia.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Rosa Regàs escriptora i directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya, ha triat la paraula: jorn

Per les següents raons: "De jorn": a les primeres hores del dia, aviat al matí. La vaig sentir a dir quan era molt petita a Puig i Cadafalch. En comptes de dir massa 'aviat', va dir massa 'de jorn'. "Potser he vingut massa de jorn", va dir. Aquesta és la meva preferida.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Lali Ribera professora de l'Escola d'Escriptura, ha triat la paraula: torreta

Per les següents raons: Vol dir 'test'. Al meu poble, Súria, sempre hem plantat els geranis en torretes, no pas testos; tret d'alguns indrets més, quan ho dic em miren estranyats. D'acord, 'torreta' és la segona accepció del diccionari, però hi és. A més, en el temps que vivim, qui parla o té una torre no acostuma a ser petita...

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Carme Riera escriptora, ha triat la paraula: blauet

Per les següents raons: Perquè està en desús en les dues llengües (en català i en castellà). Aspecte de color blau que es donava a les mitges de seda blanca i a altres peces de vestir.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Carme Riera escriptora, ha triat la paraula: blauet

Per les següents raons: Perquè està en desús en les dues llengües (en català i en castellà). Aspecte de color blau que es donava a les mitges de seda blanca i a altres peces de vestir.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Albert Rivera diputat al Parlament de Catalunya pel partit de Ciutatadans, ha triat la paraula: calma

Per les següents raons: CALMA: Estat d'alló que està exempt d'agitació, de presses. Per les següents raons: la paraula Calma; per la pau i la tranquil·litat que tant desitgem i que tant ens costa d'aconseguir.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Joan Saura i Laporta conseller departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catal, ha triat la paraula: enraonar

Per les següents raons: : Perquè es tracta d'una bonica paraula catalana en desús per una gran part dels i de les catalanoparlants. Enraonar és més que parlar. És una manera de comunicar-se que implica parlar i escoltar. Fer ús de la raó a través de la paraula. És necessari estimular l'ús d'aquest concepte en les nostres relacions amb els altres, per tal d'entendre i ser entesos.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Màrius Serra escriptor, ha triat la paraula: atzucac

Per les següents raons: : una paraula molt expressiva d'origen àrab que designa just allò mateix que li passa, el carreró sense sortida en el qual es troba. És per això que l'apadrino

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Isabel-Clara Simó escriptora, ha triat la paraula: llostrejar

Per les següents raons: Vol dir "fer-se de dia" i la trobo molt bonica.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Joan Subirats catedràtic de ciència política de la UAB, ha triat la paraula: camàlic

Per les següents raons: : Bastaix.: el qui té per ofici transportar coses de pes a coll

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí

Mar Tomàs professora de l'Escola d'Escriptura, ha apadrinat la paraula:, ha triat la paraula: horabaixa

Per les següents raons: Perquè va ser paraula de la meva infantesa en terres mallorquines. S’horabaixa era temps sense concreció. Sense rellotge. Un espai de temps sota un sol que començava a declinar. Molt abans del capvespre. És una paraula que intueix màgia... no se sap del cert quan comença ni quan acaba. M'agradaria que, travessant un pont de mar blava, seguís viva també en altres terres de parla catalana.

Si es troba al diccionari, pots cercar-ne el significat: clica aquí


Ateneu Barcelonès. Canuda, 6. 08002-Barcelona. Telèfon 93 317 49 08. Fax 93 317 15 25 escolaescriptura@ateneubcn.org